“Es parla molt de futbol als mitjans de comunicació, però el cert és que del que menys es parla és pròpiament de futbol”

La seva veu acompanya diàriament, de dilluns a divendres, als oients de Ràdio Marca des de les 11 del matí fins a les 13.30 hores, on des del seu programa “Repartint Joc” explica la darrera hora del futbol i d’altres esports com el basquet o el motor. Fan incondicional de l’esport, i concretament del futbol i de les arts marcials, Fèlix Monclús també es declara seguidor de la cuina mediterrània de sempre, com l’oferta als restaurants El Glop,  des d’on avui ens acompanya per compartir interessants reflexions sobre esport i la vida en general.

Portes més de 3 dècades dedicant-te al periodisme esportiu. Sempre vas somiar amb aquesta professió?

Sempre vaig tenir clar que les meves passions eren l’esport i el periodisme. De fet vaig dedicar-me a jugar al futbol fins que una lesió important m’hi va apartar. Va ser llavors quan em vaig començar a focalitzar en practicar esports de menys de risc físic, i sobre tot a buscar una branca professional que em permetés seguir al costat del futbol.  

De fet, la teva primera experiència professional va ser molt a prop d’aquí, del Glop del carrer Casp.

Sí, vaig començar molt jovenet a treballar a Ràdio Barcelona fent programes musicals. Després arribarien els magazines i amb 23 anys ja tenia un Ondas! Després vaig treballar a Radio Nacional d’Espanya fent programes de magazine i posteriorment vaig anar a la COPE a fer un programa d’esports, el “Cracks” en el qual entrevistava cada dia d’emissió a  2 jugadors del Barça. D’aquí vaig saltar a televisió, a Canal Barça, on em van contractar per ser la imatge del canal en el seu llançament. Però després de 5 temporades vaig voler tornar a la ràdio i vaig fitxar per Ràdio Marca, on ja hi porto 16 temporades.  I és que sempre m’he declarat més periodista de ràdio que de televisió.

Que té la ràdio que no tingui la televisió?

El que més m’enganxa de la ràdio són els seus decorats! Doncs la ràdio és el que tu expliques més el que generes a la ment de l’oient, tal i com succeeix amb la lectura. I això m’apassiona.

El “Repartint Joc” és, sense cap mena de dubte, el programa estrella de Ràdio Marca però per qui no ho conegui, en què consisteix?

És un programa que emetem de dilluns a divendres d’11 a 13.30. És a dir 150 minuts diaris de futbol i d’altres esports com el bàsquet, el motor, el tennis, però tot sota el paraigües del futbol. Jo sempre he gaudit amb els meus magazines, però quan parles de política, de cultura, de societat, d’economia o de religió, parles de temes on la gent peta, les amistats peten, perquè hi han interessos creats… En canvi, al parlar d’esports això no passa.  Hi ha moltes famílies on un germà és de l’Espanyol i l’altre del Barça, o del Madrid i del Barça, i en canvi  la gent es mosqueja, es pica, però no peta mai, perquè al final tan sols és futbol. Això és el que més m’agrada del periodisme esportiu.

Com a expert del tema, com diries que ha evolucionat el món del periodisme esportiu?

Jo crec que ha evolucionat perquè actualment hi ha millors professionals, però a la vegada ha “involucionat” perquè ara ven molt més. Abans a les redaccions dels diaris, de les ràdios, de les televisions, la secció d’esports era el lloc on anaven a parar aquells professionals que no volien seguir dedicant-se a fer periodisme polític o econòmic, perquè es “malpensava” que de futbol en pot parlat tothom. Per això, la secció d’esports era com una espècie de “cementiri” d’elefants. Per sort, això actualment ha canviat i hi ha excel·lent professionals que s’hi dediquen i hi estan especialitzats. Però a l’altra banda, la “involució” de l’esport es troba en que ha arribat a créixer tant, i ha esdevingut tan important, que s’han creat tota una sèrie de programes d’una premsa que no convé, perquè es una premsa que inventa, que menteix… I és que el periodista té una cosa on refugiar-se que no és bona; es pot escudar en la confidencialitat o  el secret de confidencialitat. I sota aquest secret es crea unes “milongues”… Emparat amb això, hi ha massa periodisme esportiu avui en dia, i s’han creat uns programes on s’inventa, es detracta.. En definitiva, es fan coses que no van en la línia del meu periodisme esportiu.

I, per què creus que el periodisme esportiu ha agafat tanta força en els darrers temps?

Per com està la societat. El meu programa és una canya, té un gran èxit d’audiència, però ja preferiria jo que l’èxit estigués més repartit. Perquè la gent passa d’escoltar radio econòmica o política, perquè en molts casos ja no té credibilitat el que es diu…  I la gent va a la radio refugi. La ràdio refugi és la radio esportiva, perquè és on a la gent li parlen de futbol, tothom i té una opinió i s’hi troba a gust.

Hi ha qui creu que es parla massa de futbol i poc d’altres esports que també interessen?

És cert. Però es que tot viu sota el paraigües del futbol. Això és i serà sempre així, i no pot ser d’una altre manera. Hi ha gent que diu que el futbol té molta tirada perquè el món del Marketing que l’envolta ha estat tant fort i tan potent… I és cert, però a banda d’això el futbol té un atractiu, el futbol mou masses. I mou gent de tots els perfils socials i culturals. Des d’economistes, advocats, periodistes, polítics, metges… Si agafes altres esports i en la mesura que pots els hi dones una plataforma de llançament, arriben on arriben, però no esglaona. En canvi, el futbol va evolucionant, va guanyant esglaons. Hi ha altres esports com el basquet que tenen bones audiències però pel motiu que sigui no quallen com el futbol. Al “Repartint Joc” es parla de tot però sota el paraigües del futbol, i donem als oients petites dosis de basquet, de tennis, de squash, de motor.. Però tot ha de viure sota el paraigües del futbol, doncs si fossin monogràfics d’aquests esports no tindrien pas audiència.

Si haguessis de quedar-te amb algun esdeveniment esportiu que has narrat en tots aquests anys de professió, quin seria?

El cert és que jo ho visc tot amb molta intensitat, i més difícil triar-ne un de sol.. Si hagués d’escollir serien les Champions guanyades pel Barça, la remuntada del 4 a 0 al Parc dels Prínceps de Paris amb el 6 a1 al Camp Nou… Les dues copes d’Europa de la selecció espanyola..

Hi ha algun moment professional que t’agradaria tornar a viure?

Sense cap mena de dubte ser el mestre de cerimònies del Jocs Olímpics de Barcelona. I és que vaig tenir, gràcies a la confiança del Pasqual Maragall, el privilegi de ser el mestre de cerimònies amb presencia sobre l’escenari del Jocs del 92, i és una experiència que mai oblidaré per la gran repercussió que va tenir i per fet insòlit de participar activament en un Jocs Olímpics que van marcar Barcelona per sempre.

Què és el que més t’agrada de ser periodista esportiu?

M’agrada comunicar, aportar coses a la gent. A vegades, hi ha oients que em paren pel carrer i em donen les gràcies perquè han aprés a llegir el futbol gràcies a mi.  I és que als meus programes sempre he intentat fer pedagogia del futbol. Perquè el cert es que es parla molt de futbol però del que menys es parla és pròpiament de futbol. Si no que es parla de l’entorn, dels jugadors…  A banda d’això, el que més m’agrada de treballar a la ràdio es poder rebre feedback dels oients. Tenim un espai al “Repartint Joc” on cada dimarts fem micròfon obert i rebem 6 comunicacions on la gent porta la pauta; en aquell moment jo soc emissor però també receptor del missatge, i m’encanta. A la televisió o la premsa escrita és difícil  rebre aquest feedback de l’audiència.

A fora de Ràdio Marca, on et trobarem?

Passant temps amb la meva família i els meus amics. Jugant al futbol, a racketball, a squash, fent arts marcials o llegint. Una cosa curiosa és que m’agrada llegir 2 o 3 llibres a l’hora; ja que trobo que és un entrenament molt bo pel cervell. Perquè el fet de llegir 4 capítols d’un llibre, 3 d’un altre, i poder dissociar els personatges del llibre anterior i associar els del segons és un gran exercici mental.

En un titular, com definiries el Glop?

Com l’equilibri. I és que, d’una banda, el Glop és dieta mediterrània, sinònim d’equilibri pur, i la cuina de sempre que és la que més m’agrada i que el Joan i la Silvia toquen de formafantàstica. A més, El Joan Ricart es un gran savi d’això, porta 4 dècades a un sector tan competitiu com el de la restauració i cuida els establiments de prop. I això fa que funcionin de meravella. De fet els dies que quedo a dinar amb ell, es passa mig dinar saludant a clients, proveïdors… És la imatge visible dels seus establiments, i això avui en dia és un be que lamentablement no està en alça. I jo diria que aquest és el gran actiu del glop, a més del seu equip i la seva gran vocació de servei.  

Moltes gràcies pel teu temps Fèlix.

Salut!